dilluns, 23 d’abril de 2012

La verdor dels conreus


Fatima Pantoja:Sebera

La verdor dels conreus
Els anys havien transcorregut insensiblement i la verdor dels conreus continuà estenent-se i guanyant noves terres a les maresmes. Amb els dies s’anà perdent el record de les coses passades i entorn i dintre d’ells tot s’havia anat transformant. Aquell racó on arribaren feia ja anys Joan i la seva muller un matí trist i alegre de primavera, amb el cantar dels ocells pels senillars i el silenci dels aiguamolls, corprenedor, aquell racó estava desconegut. L’aixada del treballador havia brandat infatigable; les collites es donaren pròdigues i la verdor va anar engrandint-se i escampant-se en totes direccions, deturada únicament cap a llevant per la barrera impassable dels sorrals i les llacunes. La resta, en tot allò que abastava la mirada, tot estava convertit en hortes i en camps d’arròs, i noves casetes havien sortit ací i allà, destacant en la verdor la blancor de llurs parets, allí on antany hi havia només torbes i sosars.
Abans de despuntar el dia es sentia ara el cantar dels galls, que des dels corrals cridaven la gent a la feina. Poc després començaven a aparèixer els primers camperols, amb rostres ensonyats, que se n’anaven a la taverna “a matar el cuc”, a fer la copa d’aiguardent obligada abans de començar la jornada. Després, procedents del poble, apareixien els primers carros amb les birbadores, que baixaven cantant com si anessin a una festa, i, més tard, quan el sol brillava ja amb força sobre els prats, aquell racó de terres bullia d’un extrem a l’altre de moviment i de cançons.
Sebastià Juan Arbó (1980). Terres de l’Ebre. Barcelona. Edicions 62 i “La Caixa”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT