 |
| Foto de LAURETART |
Quan era jovenet, vaig viure en
un carrer de vora el Mercadal, que era la plaça de la Verdura, per altre nom
popular. [...] Hi havia verdulaires i fruiteres d’anomenada. Per alguna raó
havien agafat prestigi entre el públic comprador, com l’Angeleta Torrell,
l’Anita Inglès, les germanes Costa, la Fortuny, la Quer, la Ribera, la Sesma,
la Silvèria... Se’n destacava la Maria-de-les-taronges. Llavors, rebien les
taronges del País Valencià, en tren, un servei ferroviari que arribava a Salou
a mitja nit i, perquè poguessin ésser a la parada, a Reus, a l’hora d’obrir,
amb el carro anaven a Salou a esperar el tren. [...] N’hi havia hagut unes
altres, que eren força conegudes, amb un renoms que les distingia, també al
Mercadal. La Cisqueta-dels-cigrons oferia llegums remullats i també de cuits.
La Cèlia-dels-plàtans i la Pilar-dels-plàtans venien fruita; la Pilar era
d’origen aragonès, tal com el prenom dóna a entendre, i passava per molt
trempada i divertida. La Nas-de-retaló era revenedora de verdura; es deia –i
Déu ens perdoni si no és veritat– que un fill seu va fer una malifeta al pare
perquè maltractava la mare, i no ho podia sofrir. La Guenya era gallinaire al
carrer de la Mar, en una botiga d’aviram.
Al bell començament d’aquest
segle [XX], Joan Puig i Ferreter va descriure el Mercadal amb un entusiasme
encomanadís, amb paraules lluents i atlètiques, amb colors llampants de pintura
impressionista. Descrivia el Mercadal de les verdures i els pagesos, a l’hora
del gran bullici d’un dilluns, dia de mercat, quan s’afegien a la gent de la
vila una multitud de forasters arribats d’una mica pertot de la rodalia del
Camp, i fins i tot d’una mica més enllà, del Priorat i de la Ribera d’Ebre, amb
els mitjans de transport de l’època, és a dir, ases, matxos, carros, tren, amb
productes per a vendre i amb la il·lusió de comprar tant com poguessin.
[...] Els matins de cada dia,
abans d’inaugurar-se la plaça nova del mercat, el Mercadal era un gran
espectacle, des de la matinada, quan s’hi començava a veure amb claror de dia.
Anaven arribant els carros dels masos, amb els paners del que havien collit,
frec encara de rosada.
(pàg.13-15)
Ramon Amigó, Les places... (1999)
 |
| La plaça del Mercadal cap al 1907. Fotografia extreta de "Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya" |
Al bell començament d’aquest
segle [XX], Joan Puig i Ferreter va descriure el Mercadal amb un entusiasme
encomanadís, amb paraules lluents i atlètiques, amb colors llampants de pintura
impressionista. Descrivia el Mercadal de les verdures i els pagesos, a l’hora
del gran bullici d’un dilluns, dia de mercat, quan s’afegien a la gent de la
vila una multitud de forasters arribats d’una mica pertot de la rodalia del
Camp, i fins i tot d’una mica més enllà, del Priorat i de la Ribera d’Ebre, amb
els mitjans de transport de l’època, és a dir, ases, matxos, carros, tren, amb
productes per a vendre i amb la il·lusió de comprar tant com poguessin. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada