dilluns, 25 de juliol de 2011

La plaça del Mercadal


"La plaça del Mercadal cap al 1904. Fotografia extreta de Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya, p. 93 "
A primeres hores del matí, calia veure la plaça del Mercadal. Els pagesos dels pobles de l’entorn hi havien portat les gallines, pollastres, ous, coloms, ànecs i conills de llurs corrals. La plaça era gran i arrodonida. Al mig hi havia les parades de les marmanyeres de Reus, sota unes grans ombrel·les de tela blanca que es tocaven unes amb altres. Des d’un balcó feia l’efecte d’un enorme envelat de veles sinuoses. Tot a l’entorn de la plaça, en filera, hi havia el cordó de pagesos i pageses amb llurs productes als peus. Hi portaven tot el que tenien: aviram, llegums, verdures, caça, bolets, herbes bones, farina de moresc, els ocells agafats de viu en viu a l’abeurada i les cries de merles. El mercat tenia un cert color d’orient amb aquella violència de llum que hi ha a Reus. El verd, el vermell i el groc dels llegums i les fruites feien pampallugues morades als ulls. Tot cridava, bullia i llampeguejava; les venedores eren d’una força de pulmons i de muscles imponent; la llum era fresca a l’ombra, cruament feridora al sol; allò era un “zoco” multicolor que havia de temptar el pinzell de Fortuny. “El Mercadal és el record més bonic que jo tinc de Reus”, pensava Hipòlit. [...].

Aixecà els ulls. Intentà fixar-se en les coses del seu entorn, en la vida i l’animació que l’envoltava. A quatre passes d’ell, una vella de poble escridassava una menestrala de Reus perquè li regatejava el preu d’un conill. La pagesa tenia al seu costat un noi d’uns deu anys, un minyonet que es menjava una llesca de pa amb botifarra, i mossegava distret, els ulls absorts en l’aldarull del Mercadal en plena animació aquella hora. “Igual que jo amb la meva mare, quan hi baixàvem a vendre”, pensà Hipòlit. I de nou l’envairen els records.

Hi havia anat de petit amb la seva mare, darrera la somereta. Pels corns de la sàrria els galls treien la cresta, els conills esgarrapaven la palla del fons. L’entrada a Reus per la carretera de Montblanc era per a ell una festa. Sentors d’adoberia i de fusta serrada del carrer del Roser, crits de venedors ambulants a la plaça de les Comèdies, flaires d’espècies, de cafè que es torra, de xocolata, de pastisseria i d’esparteria del carrer de les Galanes, aquell carrer de les Galanes una mica ombrívol que els portava al mercat. I la ciutat que es despertava quan ells ja feia hora i mitja que caminaven i l’entrada a la plaça amb el seu brogit i remenament de firal! Tot allò, per a un minyó de poble imaginatiu i impressionable, es fixava per sempre més a la cambreta dels records lluminosos. [...]

Les voltes del Cafè de París eren també un mercat. Hom venia allí l’ametlla, la garrofa, l’oli i l’oliva, la verema. Però sobretot eren la Borsa de l’avellana. L’avellana és la riquesa d’una dotzena de pobles del Camp. És una collita poc estesa pel món. La del Camp és de les més estimades.

L’any que l’avellana estava cara, tot reia, tot anava en gran als pobles del contorn de Reus. I a Reus s’hi coneix. El botiguer reusenc s’interessa per l’avellana tant com el mateix pagès. És també la “seva collita”.

Puig i Ferreter, Joan (1929). El cercle màgic. Barcelona: Ed. Proa.
TEXT SENCER
MERCAT A L'ANTIGA, Reus, Juny 2011, per Fina Masdéu: CLIQUEU-HI.
Tivisano (2009) : La trastienda del mercadillo
Més informació:
Sobre Joan Puig i Ferreter:
Sobre el pintor Marià Fortuny i Marsal:
L'avellana de Reus:
  • Avellana de Reus, amb denominació d'origen: comentari de les varietats i normativa específica de la denominació d'origen.
  • Pàgina del Restaurant Balansiya amb dades històriques i d'interès gastronòmic sobre l'avellana de Reus.
  • Productes de la Llotja de Reus: La Llotja elabora, cada dilluns, 98 preus diferents que corresponen a 15 sectors agraris i ramaders. Molts d’aquests preus tenen influència decisiva en la contractació que es realitza a nivell regional, estatal i europeu. El volum de les operacions que es fan en referència als preus de la Llotja de Reus suposen, en sectors com l’avicultura i fruits secs, us quants milions d’euros al dia.
Fotografia extreta del llibre: Exposició del Museu Comarcal Salvador Vilaseca, organitzada per la Fundació la Caixa en col·laboració amb l'Ajuntament de Reus: Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya, Reus 1998, 93.
Shahmiri, Enzie (2009) : Iranian Still Life by Enzie Shahmiri
Pàgines recomanades:
Flickr d'Enzie Shahmiri (Enzie Shahmiri is a professional portrait artist and Orientalist Painter, who specializes in commissioned oil portraits and figurative paintings. In her definition, " A picture is worth a thousand words... I constantly aim for artistic excellence to create precious works of art that communicate something about the inner beauty, dignity and special character of every person I am fortunate to paint." ).
CLIQUEU-HI si voleu veure el seu àlbum FOOD.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT