dilluns, 25 de juliol de 2011

Lo mercat de Reus a finals del segle XIX


Bodegas Yzaguirre de Reus (Postals de Reus 1885-1939, Centre de la Imatge Mas Iglesias, Reus)
Lo mercat setmanal de Reus se celebra i s’ha celebrat sempre cada dilluns. Ha estat aquest un dels mercats més importants de Catalunya perquè hi acudien gent de tots els pobles del Camp, de tot lo Priorat, de la Ribera d’Ebre i encara de comarques més llunyanes, donant animació i principalment vida a nostre poble. La plaça de la Constitució, coneguda pels forasters per Mercadal, se convertia en una verdadera llotja. Quanta animació! Quanta gent! i, lo principal, quants negocis! Allí hi feien cap tots los tractants, omplint-se la plaça de parades de tota mena de gèneros. En un cantó, parades de coques per les que Reus sempre ha tingut privilegi. A un altre cantó, tendes ambulants de pesca salada. En un dels porxos se situaven los tractants de vins i aiguardents i allí feien importants negocis. Arreu parades de tot: robes, hortalisses, verdures, ‘viram [sic] i, entremig de les rengleres que feien les parades, passaven la gent lluint ses diferents vestidures. [...]
A més del mercat que se celebrava en la plaça de la Constitució, se’n celebraven d’articles especials en altres places com, per exemple: en la plaça de la Farinera s’hi celebrava lo mercat de farina, per cert molt important, a on carregaven i descarregaven les “rècues” (que es componien d’un immens ramat de rucs) que baixaven des de Montsó; aquest mercat a més del dilluns se celebrava lo dijous. En la plaça del Castell hi ha tingut lloc sempre (fins avui) lo de grans, essent també molt important. En la plaça de les Monges (avui de Prim) hi havia lo de tupins, olles i demés “obra de la Selva” (com nosaltres ne diem); després quan s’urbanisà aquesta plaça, se trasladà a la del Teatro, trobant-se avui en la de Sant Arcís. També hi ha una plaça coneguda per la “de les garrofes” a on s’hi ha celebrat sempre lo mercat d’aquest fruit.
[...] Lo mercat d’avui és pobre, és migrat, no es veu córrer la moneda com allavors i és perquè la comarca està arruïnada i lo que ha contribuït a la seva ruïna és per mi lo que ja he dit: lo ferrocarril, l’emblema del progrés.
Lo mercat de la farina ha desaparegut per complert, continuant los demés però amb vida raquítica, lo que fa la pobresa dels petits industrials que tenen establiments.

(Dins la sèrie “Costums típiques de Reus”, publicada a Lo Somatent el 1899)
TEXT SENCER
Pere Cavallé. Festes i costums de Reus. Reus, 1990: Edicions del Centre de Lectura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT