El tràfec del mercat

La plaça del Mercadal cap al 1907. Fotografia extreta de "Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya"

Després del viatge de noces ens vam aposentar a Reus. La Balbina havia deixat la madrastra per venir a viure amb nosaltres. Ocupàvem un principal del carrer de les Galanes, entre tendes de roba feta, articles de punt, sabateries, espardenyeries, gorristeries, esparteries i majoristes de verdures, tubèrculs i fruites tendres de tota mena. El carrer s’aprofitava del mercat que aleshores es feia a l’aire lliure a la plaça Major immediata. Aquesta s’omplia de grans veles blanques quadrades que, esteses damunt de barres de fusta, es muntaven i desmuntaven amb facilitat. Servien igual per a la pluja que per al sol i, posades unes al costat de les altres, tota la plaça en resultava coberta.

Sobretot els matins el meu carrer era de molt de tràfec i, quan em trobava desvagada, em plaïa de contemplar-ne l’activitat des de darrera els vidres dels meus balcons. Els carros i els carretons carregats de grans paneres de verdures, caixons de fruites, de sacs de patates i llegums frescos, de gàbies de gallines i conills, de rastells d’alls i cebes, semblava que s’empenyessin els uns als altres. Els crits dels conductors i dels macips, que carregaven i descarregaven els vehicles, omplien l’aire. Les botigues exposaven a les voreres les seves mercaderies per atreure l’apetència dels forasters i, des del meu observatori estant, veia els tenders de la vorera d’enfront com discutien amb les pageses i menestrales i acabaven traient els seus articles a la llum plena de la via pública, a fi que es convencessin de la seva qualitat i la vivesa dels colorits. Quan sortia, havia de repartir salutacions i l’afectuositat a banda i banda de la calçada, puix que tots els ocupants del carrer eren velles coneixences.

Cada migdia, en finir el mercat de verdures, es desembarassava ràpidament la veïna plaça Major, de veles, paners i taules i, amb semblant celeritat, es procedia a netejar-la de deixalles. A la tarda quedava silenciosa i solemne amb els vells porxos i l’edifici patrici de  Casa de la Vila.

Iglésies, Josep (1989), L’aposta. Reus. Associació d’Estudis Reusencs. 

(Fotografia extreta de Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya: Museu Comarcal Salvador Vilaseca, Reus, 92. Va acompanyada del text EL MERCADAL DE REUS). 

Tipus pagès popular cap al 1900. Foto extreta de Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya, p.83

Més informació

• Museu d'arqueologia Salvador Vilaseca, Reus.

• Rebagliato i Font, Joan (2005): Josep Iglésies, el darrer geògraf eixit de l'excursionisme. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, n. 60, 255-260.
• Fons de documentació  generada i rebuda per Josep Iglésies i Fort; documentació personal i documentació produïda en funció de la seva activitat professional com a geògraf (congressos, conferències, cursos, llibretes d'apunts sobre diferents comarques i agrupacions excursionistes, publicacions) i de la seva activitat professional com a escriptor (premis, concursos, publicacions).