Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural: Tomaquet del Benach Fa calor. Vénen santa Magdalena, sant Joaquim i santa Anna. Van arribant, també, les tomaques autòctones en abundància, fetes a l’aire lliure. Benvingudes. Aquestes tomaques, si fos possible, sempre les hauríem de consumir collides i menjades. I posats a somiar, la mà que les cull hauria de ser la mateixa que fa anar la forquilla; perquè per posseir la tomaca en tota la seva riquesa, caldria flairar l’olor que fa la planta —ben regada; desafiant, sense ofec, la calor— en el moment que li estires l’hortalissa. Té una aroma que és un luxe per a l’olfacte i el milor preludi per a menjar aviat aquella carn vegetal. És una aroma sense excessos, sense falsos afalacs; és una olor de vida plàcida, natural, no gens turmentada.Les tomaques més famoses d’aquí són les del Benac i encara que no tinguin cap anagrama especial, les coneix i les identifica molta gent. Són tomaques denses, perfumades, equlibrades de gust; i per anar acompanyades, si els plau, per l’oli d’arbequina que es fa al Camp.Crec que les tomaques del Benac són excel·lents. A mi, amb tot, per prendre-la crua, m’agrada més la tomaca de tardor, ja molt difícil de trobar perquè no és mai a la venda. És la tomaca que els pagesos en diuen de color de rosa.La cuina del país, la d’aquest rotgle, té molt a explicar a través del recapte collit i menjat. Dissabte vaig tastar, entre altres coses substancioses, un plat exquisit, fet amb tomaca i all, escalivats, a la llenya, i arengada, a la brasa, esmicolada; tot barrejat i amanit, d’estona, amb oli d’Alforja. Per a mi va ser una petita i molt agradable sorpresa. És una combinació sense complicacions; del tot senzilla, però francament deliciosa. Allò que es diu: una pura delícia.
Xavier Amorós (14 de juliol de 1989), dins Botigues de mar (1987-1989). Reus: Edicions del Centre de Lectura.
Mes informació:
- Gastroteca.cat: Tomàquet del Benach o Benac
- Festa Catalunya: Festa de l'oli nou d'Alforja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada