dilluns, 10 d’octubre de 2011

Els refrescos a Estremida memòria


Santiago Rusiñol (1890): Cafè de Montmartre
Més sobre Rusiñol com a pintor:
Museu Rusiñol en Sitges
Més sobre la pintura de Rusiñol:
Pintures de Rusiñol

Jesús Moncada (1997): Estremida memòria

Pel que fa a la beguda que la fondista serveix al militar i a l'enginyer de mines, la Palmira opina que es tracta d'aigua fresca amb anís. Jo, que ja saps que tinc el nas fi, no he sentit l'olor tan característica d'aquest licor en tota l'escena; la blancor lletosa dels líquids dels gots, molt diferent de l'opalina de l'aigua amb anís, em fa pensar més aviat en l'orxata de xufla. De tota manera, tots dos refrescos -i també la llimonada o l'aigua amb vinagre i sucre- eren corrents aleshores, i molt més endavant, a la vila. Com que els personatges continuaran inevitablement absorts en els records d'aquell estiu i la calor els provocarà set força sovint, he pensat que una mica d'informació sobre els refrescos et podria resultar útil.

(La Magrana, 1997: pàg 134)
Més informació sobre l'autor: Jesús Moncada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT