Illa de l’aire
Ella es minja un fruita,
dolça de secà,
s’està a l’aigua soma, plore i vent,
un ventre.
A l’arenal, a les revores
de l’alba el negre dol dels blaus, estés,
refent-se. La calitja hi barreja
les olors dels llissals i les algues podrint-se,
la calma. La serp hi té el peix.
-“Tot sencer en esta aigua encalmada,
així et rabeges i et rebolques, tens,
estiu, als ullals seus
escata viva,
llamps, calles.”
Ja la mar trau color de fondària.
Sentir-la amoïnada a dins, llum rabiant,
fondo dol, queixa.
Albert Roig (2002). Córrer la taronja (1979-2001). Barcelona. Empúries.
Més informació: CLIQUEU-HI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada