diumenge, 23 d’octubre del 2011

Terres de l'Ebre

Josep Benet Espuny: Arrossar de Camarles
Sota aquella verdor bellíssima s’amagaven també i prosperaven els gèrmens del terrible assot que causava estralls en les poblacions de la ribera: el paludisme. L’enemic ocult i misteriós es dreçava llavors com una divinitat irritada i terrible en la imaginació dels camperols. Però eren temps de penúria: dos anys successius de males collites a l’arrossar havien sembrat arreu la fam i la desolació; moltes terres quedaven ermes i els homes es llogaven ara per qualsevol preu i per qualsevol feina que se’ls oferís; agafaven el cistell amb el tros de bacallà i la ceba, o el parell d’arengades adobades amb tomàquet i una mica d’oli per damunt, posat tot entre dues llesques de pa; col·locaven a una vora el flascó de la quinina, que es prenien al palmell de la mà, i, flacs per l’excés de treball i la pèssima alimentació, consumits per les febres, se’ls veia tots els matins baixar en nodrides colles al llarg dels canals, pels camins solitaris, desanimats, sense alegria. Preparaven les terres d’arròs; arrencaven als prats les primeres hortes, segaven la boga que creixia lliurement pels pantanars, i posats pels bruts desaigües, treballaven de sol a sol en llur neteja amb l’aigua fins a la trinxa. Vers el capvespre se’ls mirava tornar, greus i abatuts més pel descoratjament que no pas per la fatiga, sense converses, vençuts per aquella lluita, amb una terra hostil que tornava inútil tot esforç.

Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Barcelona 1980. Edicions 62.



Informació
Sebastià Juan Arbó, en AELC
Sebastià Juan Arbò en LLETRA A
Quico El Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: "Tots els colors del Delta". Del disc No es pot viure (2004).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT