Ressopó

Pablo Picasso (1924)

Feia una nit temperada; les estrelles parpellejaven per damunt de les línies dels terrats, i els carrers eren sepultats en un complet silenci. Entraren a la taverna. [...] en un compartiment situat a mà esquerra. Al centre hi ha ja la llarga taula parada, esteses les blanques tovalles i amanits plats i tovallons. A un costat es veu el porró ple de vi daurat, que no descansarà un moment, i s’hi veuen les ampolles del rom, que cremarà després amb els sucres en altes i blavenques flames, i s’hi veuen les ampolles de conyac i anís, tot net i ordenat. Hi ha espelmes enceses a tots quatre costats, la llum no serà molta, però ho compensarà l’alegria.

Ells s’asseuen fent soroll, i la primera cosa que fan és destapar les ampolles a començar a beure i a avalotar. El porró, passant de mà en mà, dóna el primer tomb a la taula. Porten després l’ampla cassola fumejant, amb l’estofat, que escampa una grata i apetitosa olor. Omplen els plats i comencen a menjar amb avidesa, amb golafreria exagerada, a causa de la companyia i del vi, i del foc de la gresca, que va encenent-se ràpidament. Molts d’ells llencen ja les forquilles i agafen les tallades amb els dits; s’omplen de greix cara i mans i devoren i engoleixen amb voracitat, sense deixar, però, de bromejar i de riure. [...]

Acabat el primer plat, l’alegria puja de to: comencen a cantar a crits discordants, a rompre vaixella i a fer rodar els gots per la taula i pel trespol. Els sembla que el segon plat es fa esperar en excés; és el conill amb tomàquet, guisat estupendament pel tio Quico, especialitat de la casa. Beuen de nou i mouen soroll; però al cap d’una estona, amb els vasos comencen a colpejar sobre la taula; de seguida, ho fan furiosament i protesten amb intenció d’espantar el vell i per riure. [...]

Arriba, per fi, el segon plat, i el saluden amb víctors i aplaudiments, donen visques al tio Quico i l’obliguen a seure enmig d’ells i a menjar en llur companyia. Un d’ells s’aixeca amb cautela; s’acosta a l’amo per darrera i li aboca un vas de licor damunt la calba lluent; després la hi eixuga amb el tovalló.

Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Barcelona 1980. Edicions 62.

Xeic!: "Lo secret". Del disc Birla (2009). Més informació: www.xeic.cat