Retorn al poble (Marta Rojals)

Emili Godes (1930) : Pèsols. Fotografia (MNAC)

-Tieta?
-Passa, passa, filla, sóc a la cunya!
Me la trobo mig arrupida escapçant bajoques en un ribell i encara fa el mig gest d’alçar-se de la cadira: Èlia, xiqueta, mira com estic!
-No t’aixequis, no t’aixequis. Pero qué fas, ja estàs fent el dinar?
-Bé hem de minjar!
-Ai, és que no tens remei. Qué vols que faci, va?

Ma tieta em dóna instruccions intercalades amb un bombardeig aleatori de qüestions de tota mena i varietat. Qué, a on t’has deixat lo mosso? La llanguanissa és al corgelador, embolicada amb paper de plata. I aixins qui hi havie, al cementiri?

Doncs d’aquí fins aquí, és com si hi tingués un nervi que em tibe, aixins aquí, i me fa veure totes les estrelles, que domés trobo alivio quan fai ganxet. Agafa les trumfes grillades, que mos-e les acabarem. I sàs qui torne a estar en estat? No pelis tan doble, dona, porta cap aquí, té, veus com se fa? Aixins que te hi estaràs molts dies? I al Peix ja hi tenien loteria, qué et semble?

Jo faig el que puc per anar seguint-li el fil, però ma tieta és una metralleta i, com que no escolta, tampoc no val la pena matar-s’hi gaire. La deixo una hora més tard amb la verdura arreada i tes pams de llangonissa descansant al damunt del marbre. Tieta, quan acabi de desfer la maleta ja pujaré a fer la llangonissa. Fes, xiqueta, fes.

Marta Rojals (2011): Primavera, estiu, etcètera. Barcelona: La Magrana.