diumenge, 31 de març de 2013

El paisatge en temps de calçotada: els ametllers florits.


Punts de llibre: calçots (2013). Fina Veciana
El dia de la calçotada vàrem tenir un temps curt per a poder parlar amb tranquil·litat i durada. Mal dia aquest per a converses pausades, encara més quan es comparteix amb molta gent. L’olor de calçots no és propícia per a coses calmoses. És dia de moviment, de paraula esverada. El calçot porta el beure, la panxa plena. Dia de mostrar una alegria estranya, un pèl esverada, fugissera com les hores que de seguida es fonen.
La calçotada, si no és primerenca, ja albira l’olor de primavera, el temps que s’allarga, el sol que fa de bon prendre si el vent no l’acompanya. Ja ho saps que som de fer-la en temps d’ametllons i no pas en la florida esplendorosa de l’ametller, cada vegada més difícil de veure en aquestes terres. [...]
Flor d'ametller (2011). Fotografia: Eulàlia Sallarès.
Els paisatges dels ametllers florits són esplèndids, però ara ràpidament van a la baixa i si els preus no canvien d’orientació, tendiran a desaparèixer. Els paisatges agraris els construeixen els pagesos, gairebé sempre amb una gran harmonia. El pagès, però, no busca el plaer estètic, la figuració plàstica del paisatge. Construeix bellesa inconscientment, o més ben dit, aleatòriament. El que busca –i no podria ser d’altra manera- és el rendiment d ela seva explotació agrària, el benefici econòmic. Com tothom. Tanmateix el pagès manifesta un amor a la terra difícil d’explicar. La terra, quean és teva i s’és treballador de mena, xucla, atrau, mai no en té prou del que se li dóna. És exigent, demana sacrificis i a voltes, si es compleix, és agraïda.

Josep Santesmases i Ollé (2013). “Carta a Brussel·les”, dins Ai fill, que no etregalimi la salsa! Tarragona: Arola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT