 |
| Punts de llibre: calçots (2013). Fina Veciana |
El dia de la calçotada
vàrem tenir un temps curt per a poder parlar amb tranquil·litat i durada. Mal
dia aquest per a converses pausades, encara més quan es comparteix amb molta
gent. L’olor de calçots no és propícia per a coses calmoses. És dia de
moviment, de paraula esverada. El calçot porta el beure, la panxa plena. Dia de
mostrar una alegria estranya, un pèl esverada, fugissera com les hores que de
seguida es fonen.
La calçotada, si no és
primerenca, ja albira l’olor de primavera, el temps que s’allarga, el sol que
fa de bon prendre si el vent no l’acompanya. Ja ho saps que som de fer-la en
temps d’ametllons i no pas en la florida esplendorosa de l’ametller, cada vegada
més difícil de veure en aquestes terres. [...]
 |
| Flor d'ametller (2011). Fotografia: Eulàlia Sallarès. |
Els paisatges dels
ametllers florits són esplèndids, però ara ràpidament van a la baixa i si els
preus no canvien d’orientació, tendiran a desaparèixer. Els paisatges agraris
els construeixen els pagesos, gairebé sempre amb una gran harmonia. El pagès,
però, no busca el plaer estètic, la figuració plàstica del paisatge. Construeix
bellesa inconscientment, o més ben dit, aleatòriament. El que busca –i no
podria ser d’altra manera- és el rendiment d ela seva explotació agrària, el
benefici econòmic. Com tothom. Tanmateix el pagès manifesta un amor a la terra
difícil d’explicar. La terra, quean és teva i s’és treballador de mena, xucla,
atrau, mai no en té prou del que se li dóna. És exigent, demana sacrificis i a
voltes, si es compleix, és agraïda.
Josep Santesmases i Ollé (2013). “Carta a Brussel·les”, dins Ai fill, que no etregalimi la salsa! Tarragona: Arola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada