dilluns, 21 de novembre de 2011

L'alfaquí de Flix

Cireres. Fotografia: Fina Masdéu
Mossèn Macià va dir a l’alfaquí que el seu cosí Asmet seria interrogat i torturat, però, segons aconsellava el propi escrivent, cosa que recolzava amb les convenients referències a un tractat d’ablucions d’un monjo alemany, li seria practicada la prova de foc. D’aquest experiment es derivaria el veredicte dels inquisidors.
[...] La prova del foc consistia en un experiment molt senzill i a la vegada contundent que no deixaria cap dubte sobre la filiació herètica del moro flixanco a les pràctiques del jueu del call de Falset. Li farien menjar fesols durant tot un dia, i llavors el tribunal inquisitorial el faria ajupir sobre la taula de tortures. Li pressionarien l’estómac i amb una torxa comprovarien si els seus pets s’encenien. Si sortien flamarades blaves, seria condemnat a morir cremat a la foguera amb argelagues i sarments verds. Però si les flames eren grogues, seria empalat al mig del riu amb una barra de llaüt. Només aconseguiria alliberar-se de la mort si els seus pets no s’encenien. Així de fàcil.
Asmet va posar-se a plorar desconsolat, el seu cosí el va calmar i li va dir que ell tenia el remei. L’havia trobat en un tractat del ja esmentat Avenzoar intitolat: Ki-tâb al-ag-diya wa-l-adwiya (llibre dels aliments i els medicaments) que tractava de les regles de la higiene i les preparacions culinàries. L’alfaquí, amb veu pausada, li digué que aquella mateixa nit hauria de menjar gran quantitat de cireres, se les hauria d’empassar amb pinyol i tot, per provocar-li un tap al budell i així no s’escaparien els gasos del seu estómac i no hi hauria cap flamarada, ni blava, ni groga.
El pobre moro aquella nit va córrer la cirera pels Xofars de Flix, es va afartar fins a rebentar i l’endemà al matí, puntualment, van venir-lo a detenir i el tancaren al calabós del castell.
El riu Ebre, prop de Móra. Fotografia: Fina Masdéu

Els tres inquisidors tortosins tardaren dos dies en arribar a Flix. Pujaren riu amunt amb un llaüt. La garbinada no els va ajudar gens,i gairebé tot el trajecte el van fer a cop de xuriac i de sirga.
Quan els tebis rosats de l’aurora amagaven les últimes vetes morades de la nit, Asmet fou obligat a menjar fesols en salsa d’alls. El moro, mantingut a pa i aigua durant dos dies, devorà quatre plats fondos. Durant tot el jorn van donar-li la mateixa dita, i al tardet el conduïren a les masmorres i el van col·locar damunt d’una taula de tortures.
Andreu Carranza (1996). Riu avall. Tarragona. Edicions El Mèdol.
Més informació sobre Andreu Carranza

Falset capital del Priorato
Jesús Monterde (2009): Falset, capital del Priorat
Els jueus a les Terres de l'Ebre:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT