Melons. Ramon Martí Alsina (segle XIX)
Al cap d’una estona, després d’haver-se esvaït l’engrescament esclatat amb els pets de les ampolles en destapar-les, un voluntari va comparèixer amb un porronàs curull de xampany i va lliurar-lo al Cistacs, mentre una dona deixava enmig del nostre grup una cistella vessant de fruita: préssecs, peres, raïms de tota mena, i un melonàs partit amb el cor confitat de tan madur que era.
Anselm va triar el préssec que va creure més madur, i, amb gentilesa, l’oferí a aquella xicota, la qual l’acceptà amb un somrís. Com que Anselm, però, per molt que estirés el braç, no arribava a lliurar-l’hi, això li serví d’excusa per aixecar-se i apropar-se a la mossa, cosa que féu donant el tomb per darrera nostre; i ella va abastar el préssec estirant el braç nu. Anselm s’assegué mig ajagut al seu costat; i ella acaronà el préssec passant-lo i repassant-lo pel palmell de les mans, se l’arrimà a la boca mig badada per una expressió de delectança, va mossegar-lo esguardant de fit a fit Anselm, i el xuclà amb gaudi, com si volgués insinuar al jovencell que així mateix ho faria amb la seva boca molsuda. I va romandre bellíssima, il•luminada per una rotllana de sol que se li aturà a la faç.
Al cap d’una estona, després d’haver-se esvaït l’engrescament esclatat amb els pets de les ampolles en destapar-les, un voluntari va comparèixer amb un porronàs curull de xampany i va lliurar-lo al Cistacs, mentre una dona deixava enmig del nostre grup una cistella vessant de fruita: préssecs, peres, raïms de tota mena, i un melonàs partit amb el cor confitat de tan madur que era.
Anselm va triar el préssec que va creure més madur, i, amb gentilesa, l’oferí a aquella xicota, la qual l’acceptà amb un somrís. Com que Anselm, però, per molt que estirés el braç, no arribava a lliurar-l’hi, això li serví d’excusa per aixecar-se i apropar-se a la mossa, cosa que féu donant el tomb per darrera nostre; i ella va abastar el préssec estirant el braç nu. Anselm s’assegué mig ajagut al seu costat; i ella acaronà el préssec passant-lo i repassant-lo pel palmell de les mans, se l’arrimà a la boca mig badada per una expressió de delectança, va mossegar-lo esguardant de fit a fit Anselm, i el xuclà amb gaudi, com si volgués insinuar al jovencell que així mateix ho faria amb la seva boca molsuda. I va romandre bellíssima, il•luminada per una rotllana de sol que se li aturà a la faç.
Reus: Mercat a l'antiga. Fotografia: Fina Masdéu (2011)
A mesura que l’àpat s’anava acabant, les actituds dels comensals es desencongien, i hom s’adonava que alguns seien estirats, empunyant el broc del porró recolzat a terra, mentre mossegaven una tallada de meló, ensorrant el nas en la polpa sucosa, o bé desgranaven els raïms; i les dones, engrescades per l’escalfor de les menges coents i per les paraules picants amb què hom les galantejava, empraven també positures més desimboltes, no mirant gaire prim a consentir que homes recreés amb la pelussera de l’aixella o amb l’inici de les cuixes o de la sina. L’Angelet, mig endormiscat de tan tip, gratava instintivament la guitarra i en veu baixa modulava una cançó.
Antoni Fuster Valldeperes. Perot i l’”Estel”. Barcelona 1934. Libreria CatalòniaSobre Ramon Martí Alsina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada